Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama sen queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però que a ella li ha tocat lexcepció, i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes.»
?El meu germà Pol ens transporta a un món de sensacions contradictòries on es barregen amb força lamor, el desamor, lamistat, la confiança, la traïció, la por, lautoestima i les ganes de viure en llibertat per damunt de les convencions socials. Qui sap si el nostre protagonista, en Pol, fill dun militar i amb una germana adolescent que li fa de mare tot i tenir la mare a casa, sen sortirà amb èxit.
